Què implica i com puc gestionar un procés de dol?

No hi ha paraules per descriure com de dolorós pot arribar a ser patir una pèrdua. Per aquest motiu, avui he volgut dedicar la meva entrada al blog a parlar del procés de dol. Espero que, a qui sigui que em llegeixi, pugui servir d’ajuda en algun moment o altre de la seva vida.

Què és un procés de dol?

El dol és el procés psicològic a què ens enfrontem després d’una pèrdua. Acostumem a associar els processos de dol a la mort d’un ésser estimat, però la realitat és que al llarg de les nostres vides patim infinitat de pèrdues que ens generen un malestar profund: la ruptura d’una relació amorosa, el deixar enrere la llar on hem crescut, la mort d’un animal de companyia, els canvis de feina forçats per motius aliens, la pèrdua d’un pit per càncer de mama, la d’un objecte de valor incalculable per a nosaltres… tard o d’hora tots vivim pèrdues que ens fan mal.

Evidentment hi ha mil maneres de gestionar aquestes pèrdues i maneres en les quals ens afecta cadascuna d’elles, generalment en funció del grau de vinculació emocional i de la història personal amb les nostres pèrdues.

En tot cas, totes aquestes pèrdues comporten un procés de dol pel qual hem de passar, una adaptació emocional cap a una nova realitat a la qual hem de fer front.

La durada d’un procés de dol és molt variable i depèn molt de la capacitat que tingui cada persona per fer front a aquest procés, però segons els experts es podria establir des dels 6 mesos fins als 2 anys.

En cas que els símptomes es prolonguin més enllà d’aquest període de temps i provoquin problemes per desenvolupar la nostra vida quotidiana, seria convenient acudir a un professional de la psicologia, ja que es pot estar patint un dol patològic.

Fases del dol

Un procés de dol ens deixa sempre pas, amb més o menys intensitat, al trànsit per diferents fases. Encara que poden donar-se successivament, no sempre té perquè ser així. Cada procés, com cada persona, és únic. Una persona pot tenir una capacitat sorprenent de canvi i adaptació cap a una nova realitat després d’una pèrdua, i superar les diferents fases de forma gairebé immediata, de la mateixa forma que una altra persona en una mateixa situació de pèrdua pot anar avançant i retrocedint en bucle.

En tot cas, a continuació, parlarem de les cinc fases que componen un procés de dol i del que implica cadascuna d’elles:

  • Negació: La negació és una de les primeres reaccions davant d’una pèrdua. Negar-se a si mateix i a l’entorn la pèrdua ens permet esmorteir el dolor temporalment per anar assimilant poc a poc el procés de dol pel qual hem de passar. Tot i que es tracta d’una etapa necessària per interioritzar el cop inicial, no pot ser per res del món indefinida, perquè en algun moment o altre haurem d’afrontar la realitat. Normalment, quan experimentem una pèrdua, tenim la sensació que allò que ha succeït no és real i ens resistim a creure amb incredulitat aquesta situació de pèrdua. Això pot causar en nosaltres un efecte de “paralització” de les nostres emocions. Acostumem a repetir-nos a nosaltres mateixos expressions com “encara no em crec que sigui veritat” o “és com si estigués vivint un malson”. No obstant això, la negació pot ser subtil i presentar-se d’una manera difusa o abstracte, restant importància a la gravetat de la pèrdua o no assumint que sigui irreversible quan en molts casos ho és. De fet, algunes vegades reaccionem simplement amb actituds d’aparent normalitat emocional i actuem “com si no hagués passat res”, sense externalitzar el que sentim perquè no ens fem la idea.
  • Ira: Després d’un primer bloqueig emocional cap a la teva pèrdua, sovint pot aparèixer en el procés de dol un sentiment d’ira, de ràbia, de frustració i d’impotència per no poder revertir la situació. En aquests moments projectem una forta sensació d’empipament davant del món, buscant generalment responsables i culpables de la situació en què ens trobem i la pèrdua que hem patit. En casos extrems, hi ha persones que no són capaces d’avançar en el seu procés de dol perquè queden atrapades en un cercle viciós on es reclama de forma constant responsabilitats a tercers, fet que molt sovint els impedeix acomiadar-se adequadament la seva pèrdua.
  • Negociació: En aquesta etapa del procés de dol es pot experimentar una fantasia interna de control de la situació. És a dir, es pot fantasiejar amb la idea de reverir el procés i buscar estratègies per fer que sigui possible canviar alguna cosa. És molt comú preguntar-se a un mateix “què hauria passat si…?” o pensar en estratègies que haurien evitat el resultat final, com “i si hagués fet això o allò altre?”. Per exemple, quan a algú se li diagnostica una malaltia terminal i comença a explorar opcions de tractament malgrat haver estat informat que no hi ha cura possible, o qui creu que podrà recuperar una relació de parella trencada de forma definitiva si comença a comportar-se d’una altra manera.
  • Depressió: Encara que es denomina a questa fase “depressió”, crec que potser seria més convenient definir-la com a “tristesa”, ja que no es tracta sempre d’un factor psicològicament patològic que cal tractar (la depressió com a malaltia clínica és molt dura i no s’ha de banalitzar). En tot cas, a mesura que avança el procés de dol i es va assumint la realitat de la pèrdua, es comença a contactar amb el què implica emocionalment aquesta pèrdua: tristesa, nostàlgia, aïllament social, crisi existencial, etc. Algunes persones poden sentir que no tenen incentius per continuar vivint el seu dia a dia sense allò que han perdut i poden aïllar-se socialment del seu entorn. En aquests moments cal recordar que no només cal aprendre a acceptar la pèrdua que hem patit, sinó a començar a viure una realitat que està definida per la seva absència. En aquesta etapa és normal que ens aïllem més i que ens notem més cansats, incapaços de concebre la idea que en algun moment ens en sortirem i deixarem enrere aquesta etapa de tristesa i malenconia.
  • Acceptació: Aquesta fase suposa l’arribada d’un estat de calma associat a la comprensió que patir pèrdues és condició indispensable de la vida humana. Sovint utilitzem la metàfora d’una ferida que acaba de cicatritzar, que no implica que deixi de recordar-nos el dolor que ens va produir al seu moment sinó poder seguir vivint amb això. Un cop acceptada la pèrdua, les persones en procés de dol aprenen a conviure amb el seu dolor emocional en un món en el qual allò que van perdre ja no existeix. A poc a poc va tornant la capacitat d’experimentar alegria i plaer, i a partir d’aquesta situació les coses solen tornar a la normalitat.

Segons els experts les persones no passen necessàriament per totes aquestes etapes ni en aquest ordre específic, així que el dol es pot manifestar de diferents maneres i en moments diferents per a cada persona. Jo, per exemple, vaig perdre el meu pare en la meva etapa universitària, en ple procés de construcció del meu “jo adult”. I, sincerament, més que identificar cadascuna de les etapes que he descrit puc afirmar que en el meu cas la meitat del meu procés no va ser tant acceptar el que va passar, sinó haver de pensar en la quantitat de coses que experimentaria a la meva vida i de les quals aquesta persona no en formaria part.

Llavors, no es tracta de passar tres setmanes en una fase i cinc a l’altra de forma matemàtica, simplement no hi ha cap guió escrit i al final cadascú fa el que bonament pot davant d’una pèrdua dolorosa.

Del que si que es tracta és de teories que són en certa manera útils i necessàries per intentar comprendre què és el que et passa pel cap, però al cap i a la fi parlem d’emocions i sentiments íntims i personals i cadascú els gestiona a la seva manera.

El que és evident, és que tots i cadascun de nosaltres patim pèrdues al llarg de les nostres vides, i coneixent una mica la teoria podem crear diferents eines que ens ajudin a afrontar aquests processos de dol amb més lleugeresa.

Símptomes d’un procés de dol

Hi ha diverses característiques que poden indicar que algú està travessant per aquest procés:

  • Sentiments de tristesa profunda, dolor i pensaments constants sobre la pèrdua soferta: és normal que quan patim qualsevol tipus de pèrdua no deixem de pensar-hi. Necessitem assimilar i acceptar, i transitar aquestes emocions és simplement necessari per fer-ho.
  • Sentiments d’ira, impotència, ansietat, culpa o confusió: moltes vegades davant d’una pèrdua ens repetim a nosaltres mateixos que podríem haver-ho fet millor, podríem haver-nos adonat del que vindria o fins i tot tenim la sensació que aquella pèrdua ha estat culpa nostra. Res més lluny de la realitat… però la veritat és que aquests pensaments són presents.
  • Dolors musculars, sensació de tensió o mals de cap freqüents: potser alguna vegada has sentit a dir allò que tot el que ens afecta mentalment té el seu reflex al nostre cos. Doncs és així…
  •  Dificultat per conciliar el son i/o malsons: sovint, quan estem capficats en alguna cosa que ens preocupa ens costa molt agafar son a les nits i fins i tot ens despertem sovint a causa d’un malson, que normalment té molta relació amb la nostra pèrdua.
  • Dificultat per menjar: de la mateixa manera que ens costa descansar, quan estem immersos en un procés de dol ens costa menjar i se’ns fa un nus a l’estómac. També pot donar-se el cas contrari però, i que aquesta situació de pèrdua ens generi tanta ansietat que no parem de menjar per ocupar la nostra ment d’alguna manera.
  • Falta de concentració i mala memòria: evidentment, quan no descansem prou i tenim el cap ennuvolat, ens costa molt més fer segons quines activitats, fins i tot aquelles quotidianes més mecàniques i rutinàries.
  • Deixadesa personal: durant un procés de dol pot ocórrer que ens veiem immersos en la impossibilitat de tenir cura de nosaltres mateixos i, especialment si no compartim el nostre dolor, podem viure una solitud infernal.
  • Pensaments de suïcidi: pel fet que cada persona pateix de manera diferent, pot ser que en un procés de dol molt complicat i complex ens apareguin aquest tipus de pensaments. Especialment quan aquest procés de dol comporta en tu un sentiment de culpa i impotència molt fort.

A vegades, pot desenvolupar-se un procés de dol complicat que comporta que la persona en qüestió quedi totalment paralitzada, en xoc i sense saber què fer ni com reaccionar davant del dol. Recorda que demanar ajuda especialitzada si et sents atrapat sempre facilitarà el teu procés de dol. Sentir-se acompanyat és vital en aquests moments.

Factors que influeixen en el desenvolupament del procés de dol

Els següents factors poden afectar la naturalesa, la intensitat i la durada del procés de dol:

  • La relació de la persona en dol amb la seva pèrdua: en funció del vincle emocional que algú tingui amb allò que es perd, serà més o menys complicat d’acceptar-ho. A més a més, el procés de dol sol ser més difícil si la persona té sentiments no resolts o conflictes interns amb la seva pèrdua (una mort, una parella sentimental, una amistat, etc.)
  • La causa de la pèrdua: per exemple, en una pèrdua d’un ésser estimat, el procés de dol pot ser molt diferent si la persona va morir de sobte o va estar malalta per un temps llarg.
  • L’edat i gènere de la persona en dol: depèn molt de en quin moment de les nostres vides ens trobem i del nostre nivell de maduresa que siguem més o menys capaços d’enfrontar el que suposa una pèrdua.
  • La història de vida de la persona en dol: indiscutiblement, som qui som i com som pels contextos en què hem crescut i les influències de les experiències personals. Aquest fet pot marcar la manera en què ens enfrontem a una pèrdua. L’haver tingut experiències de pèrdues anteriors, per exemple, ens ajudarà a transitar nous processos de dol d’una manera diferent (probablement les viurem molt millor, amb més equilibri mental).
  • La personalitat i capacitat de dol: el nostre caràcter ens defineix i guia els nostres passos en el dia a dia. D’aquesta manera, cada un de nosaltres portarà el seu procés de dol d’una manera diversa, tot i tractar-se d’una mateixa situació de pèrdua, en funció de com hem forjat la nostra personalitat al llarg dels anys.
  • El suport disponible de familiars i amics: sentir-nos acompanyats en un moment de pèrdua és molt important. Encara que ens costi expressar com ens sentim, tan sols la presència de familiars i amics que transmetin el seu suport de forma indiscutible és fonamental.
  • Els costums i les creences religioses o espirituals de la persona en dol: tot i que el dol de cada persona és únic, l’experiència està modelada per la societat i la cultura. Per exemple, si parlem d’un procés de dol per la mort d’un ésser estimat, cada cultura té les seves pròpies creences i rituals. Això afecta la forma en com les persones experimenten i expressen el dol. Els processos de dol i les pèrdues que puguem patir, fan que una persona es qüestioni la seva forma d’entendre el món (pot reforçar la fe d’una persona o brindar-li una nova forma de comprendre el sentit de la vida). Això sí, cal remarcar que a vegades la manera d’experimentar i expressar el dol d’una persona pot diferir amb la de la seva pròpia cultura (per exemple, una persona que sent un bloqueig o un rebuig a plorar en un funeral, que és exactament el contrari del que s’espera a la nostra societat).

Com gestionar-ho

De la mateixa manera que les experiències d’un procés de dol són úniques i diferents per a cada persona, les estratègies per gestionar-lo també ho son. Gestionar un procés de dol no és gens fàcil i requereix de molt treball intern i de molt suport extern. De totes maneres, aquests són alguns consells que t’ajudaran a suportar una pèrdua d’una manera més lleugera:

  • Permetre’s experimentar el dolor de la pèrdua: encara que sigui molt dolorós, un procés de dol és una cosa natural i saludable. Moltes vegades ens sentim culpables per com ens sentim, repetint constantment “he de superar-ho”. Cal ser conscient que és bo realitzar un dol i experimentar aquests sentiments de tristesa, ràbia o solitud. És una cosa que forma part de la vida i per tant no hauries de jutjar-te per sentir-te així. Permet-te reaccionar d’una manera en què puguis alliberar i processar emocions intenses, fins i tot si això significa cridar o plorar. També és important perdonar-te a tu mateix per totes aquelles coses de les que et penedeixes haver fet o dit respecte la teva pèrdua, o fins i tot al contrari, per aquelles que no vas fer o dir. Sigues pacient i permet que el teu dol surti a un ritme natural per a tu (evita comparar el teu dol amb el dels altres, perquè serà inútil. Cada persona necessita fer el seu dol a la seva manera).
  • Comunicar-se amb els altres: parlar de la teva pèrdua amb algú pot ajudar-te a processar i a alliberar millor els teus sentiments. És important sentir el suport extern de familiars o amics, que a més a més potser també comparteixen o han compartit alguna vegada una pèrdua similar, si no la mateixa que tu. No cal que donin respostes al teu caos interior, però segur que estaran allà per escoltar-te. Si ets dels que s’amaga o els costa expressar els sentiments, sempre pots buscar un moment de tranquil·litat i calma durant el dia. Però recorda que en tot cas és bo sentir per poder assimilar, es tracta d’un procés totalment necessari. I, quan el comparteixes, sembla que pesi menys.
  • Realitza activitat física: a algunes persones els va molt bé canalitzar tota la seva ràbia i el seu estrès en determinades activitats físiques (córrer, fer boxa, anar amb bicicleta…). Pensa si podria ser útil per a tu alliberar la frustració i la ira d’aquesta manera.
  • Trobar una sortida creativa: sovint les persones podem expressar els nostres sentiments a través d’activitats creatives que ens fan sentir millor i ens relaxen, com ara escriure el que sentim en un diari o un full de paper en blanc, compondre o escoltar una cançó, fer o veure una pel·lícula o llegir o escriure un llibre, pintar i dibuixar, esculpir, construir…
  • Establir una rutina: intentar seguir una rutina pot ajudar a estructurar-te el temps i a mantenir-te connectat amb el teu dia a dia de forma més simple. Per a algunes persones és molt útil evitar canvis bruscos en aquests moments, de manera que la creació d’una rutina pot proporcionar-te certa seguretat i benestar.
  • Fer una pausa: pren un temps per a tu mateix i fes activitats que t’agradi fer, fins i tot amb els teus familiars i amics. Permet-te tenir moments de plaer i desconnexió del teu procés de dol. Part d’aquest procés és el camí entre la pèrdua soferta i l’adaptació a la teva nova realitat. Si gradualment vas trobant aquests espais, segurament serà més fàcil aquesta transició.
  • Cuidar-se: un procés de dol és esgotador, tant a nivell físic com mental. És molt important que escoltis les teves necessitats en aquests moments i que cuidis els teus hàbits el millor possible.
  • Ser humil: davant d’una pèrdua cal acceptar i reconèixer les pròpies limitacions i imperfeccions. Només d’aquesta manera serem capaços d’entendre les imperfeccions i les limitacions dels altres, estant disposats a aprendre de qualsevol persona o situació.
  • Estar obert a la novetat: encara que et sembli una idiotesa com una catedral al principi del teu procés de dol, en algun moment no t’ho semblarà tant. Quan hagis estat capaç d’interioritzar i assimilar els teus sentiments, estaràs llest per afrontar una nova realitat. No et tanquis en el passat. Quan estiguis preparat, te n’adonaràs que estar obert a les novetats desplegarà davant teu una perspectiva esperançadora i enriquidora. Així que mantingues una actitud receptiva i deixa al marge els prejudicis.

Si sents que les teves emocions t’aclaparen o que no pots superar-les al cap d’un temps prolongat, demana ajuda. Que no et faci vergonya fer-ho. Tots en algun moment o altre hem patit pèrdues extremadament doloroses i complicades, i no per necessitar d’un suport extern som menys capaços de gestionar-les. Simplement, de vegades cal un acompanyament que t’ajudi a transitar totes aquestes emocions i etapes de les quals hem parlat. No oblidis que, si et ve de gust, jo mateixa puc acompanyar-te. Només has d’escriure’m i treballarem conjuntament per avançar en el teu procés de dol de la millor manera possible.

Facebook
Twitter
LinkedIn

Ahora es el momento de dar el primer paso ¿Con ganas de empezar?

Comença el teu canvi ARA

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad