No tinguis por…

“No tinguis por”. Ens ho repeteixen sempre, ja des de ben petits…

La por és probablement l’emoció humana més experimentada dels últims mesos, arran de la pandèmia. Per això he volgut dedicar l’entrada d’avui a aquesta emoció. És bo tenir por? Fins a quin punt ens ajuda a sobreviure en aquest món o ens limita? Què passaria si l’ésser humà no tingués mai por?

Veure’ns forçats a quedar-nos aïllats durant un llarg període de temps. Perdre la feina i no saber quan podràs tornar a treballar i, per tant, si podràs mantenir sostre i plat a taula. Haver-se de refiar d’un vaccí completament nou i elaborat a corre-cuita. Sortir al carrer i sentir-se angoixat per por a emmalaltir. Fins i tot, sentir una por terrible a decebre els teus, a no estar a l’alçada de les circumstàncies i sentir que has fracassat.

El fet de viure en pròpia pell aquesta incertesa constant s’ha convertit gairebé en una por crònica.

És evident que no ha estat fàcil per a ningú. D’una manera o d’una altra, la pandèmia ha afectat tothom, amb més o menys mesura. De fet, tot i que comencem a veure la llum al final del túnel, encara ara hi ha moltíssima gent experimentant aquesta angoixa, aquesta incertesa, aquesta por. Són moltes les persones a qui podem dir que la por els ha guanyat la partida en aquests temps convulsos.

Últimament he vist moltes publicacions a les xarxes socials on es diu que “no hem de tenir por”. I és que, sovint, apostem per una vida sense por, perquè considerem aquesta emoció la nostra pitjor enemiga. És cert que es tracta d’una emoció desagradable, un sentiment que ens crea malestar. Quan sentim por, ens sentim indefensos. I això, evidentment, no agrada a ningú. Però és dolent sentir por? Fins a quin punt?

Personalment, crec que sentir qualsevol tipus d’emoció és positiu, sempre que tinguis la capacitat de gestionar-la adequadament. Cada emoció (alegria, ira, interès, por…) té una utilitat a la nostra vida, les fem servir constantment per prendre decisions i actuem sempre en conseqüència. Així doncs, no es tracta d’evitar la por, sinó d’aprendre a conviure-hi en la seva justa mesura.

Les emocions són eines que les persones tenim per a afrontar el nostre dia a dia. Depèn de nosaltres mateixos reprimir-les o controlar-les.

La nostra felicitat i el nostre benestar depenen de les decisions que prenem i de com interpretem allò que passa al nostre voltant. Som nosaltres mateixos els responsables de fer de la vida una experiència extraordinària.

Això no vol dir deixar de banda el patiment i el dolor, perquè aquests també formen part de la vida. Vol dir simplement aprendre a gestionar-los i deixar-los fluir, ser conscients que la vida val la pena malgrat totes les dificultats. El problema no és tant la por en si mateixa, sinó el que fem amb ella.

La por ens ajuda a regular com de grans o petits són els nostres passos. És, d’alguna manera, l’element amb que mesurem les nostres decisions.

El món està ple de pors. Qui digui que no té por de res, menteix. La por forma part de la vida, i no ens en podem desdir. Hi ha infinites pors que ens recorren la pell a cada instant, que ens fan sentir insegurs i vulnerables. La por engloba tants interrogants, que tendim a rebutjar-la…

És veritat que la pandèmia ens ha dut una infinitat de pors, especialment a la malaltia i la mort. Però també és veritat que n’hi ha moltes que ja eren presents en la nostra quotidianitat, i que ho seguiran sent més enllà de la fi de la pandèmia:

Por a fer-se gran,
i no servir per a res; de tenir aquella sensació de ser més una molèstia que no pas un recolzament pels altres.

Por d’aturar-se i mirar,
d’observar coses que no ens agraden i que voldríem passar per alt.

Por de tocar,
de prémer el botó que no toca i espatllar la maquinària.

Por d’equivocar-se,
a l’error i a la incomprensió d’aquest per part del nostre entorn.

Por de sentir,
de deixar sortir el dolor, la ràbia, l’eufòria,… d’expressar-nos.

Por de sentir-se buit,
de no trobar allò que t’omple i que saps del cert que et faria feliç.

Por de saltar,
de caure i de no poder-te aixecar, de no trobar cap mà estesa.

Por a la solitud,
a convertir-se en un nàufrag en una illa deserta.

Por a la rutina,
a repetir les mateixes accions una vegada i una altra, sense sortir-se de la ratlla i conformant-se amb l’establert, resignant-se a la previsió total del dia a dia.

Por a decidir,
un sempre vol tenir una altra opinió, veure si el que pensa és correcte, o com se’n surt altra gent en la seva situació per a poder triar.

Por a ser esclau del temps,
a deixar-se guanyar per les busques d’un rellotge, a no tenir temps per a un mateix…

És cert, la por ens bloqueja de tal manera que el cos se’ns paralitza. El cos, i també la ment. De sobte, se’ns fa difícil prendre decisions, actuar d’una manera o una altra amb claredat. Travessar un camp ple de bardisses sense saber què hi trobarem darrere és dur quan aquesta sensació s’apodera de nosaltres.

Però la por també pot jugar a favor nostre en algunes ocasions. Ens pot fer ser prudents davant d’alguna situació o, simplement, fer bategar el nostre cor amb força per recordar-nos que encara és allà, atent a qualsevol passa.

Depèn de nosaltres mateixos com afrontem allò que ens passa. També quan parlem de la por.

Per tant, pregunta’t a tu mateix què t’agradaria fer realment i que no fas. Què t’agradaria viure i no vius. Com t’agradaria que fos la teva vida i per què no fas el necessari per aconseguir que sigui així.


Les teves pors… en què es basen? En les teves creences? En un fet del passat? En alguna cosa desconeguda? Què pots fer perquè tot plegat no t’afecti tant?

Recorda: No es tracta no tenir por, sinó d’esprémer al màxim la vida, malgrat les teves pors.

Facebook
Twitter
LinkedIn

Ahora es el momento de dar el primer paso ¿Con ganas de empezar?

Pellentesque id nibh tortor id aliquet lectus proin nibh nisl.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad