Ets dels que diuen “m’agradria emprendre el meu propi projecte” però sempre hi acaba afegint un “peeeeero”?
És normal que quan comences a plantejar-te una cosa tan important com emprendre, el teu cap posi excuses de tot tipus per no fer-ho. Excuses que semblen ser d’allò més racionals, però que en el fons són només això, excuses i res més.
Si has fet una ullada a “La meva història” o visitat el meu perfil de LinkedIn, hauràs observat que durant els últims anys de la meva vida he estat més aviat una baldufa humana. No he parat d’emprendre. No sempre ha sortit bé, és clar. Però tampoc tan malament com es podria esperar.
Hi ha moltes persones que consideren el meu CV un complet fracàs, però jo no ho considero així. Sent honesta, he après i gaudit molt de cadascun dels meus processos, encara que es donés el cas de no arribar on a mi m’hauria agradat que arribés. Considero tots i cadascun dels meus passos un gran èxit, i per això els incloc al meu CV. Perquè la persona que sóc avui dia no seria la mateixa persona sense haver passat per aquests penya-segats, aquests aprenentatges i aquestes millores que m’han portat, avui dia, a viure del meu projecte de coaching personal i professional.
Al final, tots en la nostra mesura acabem per lamentar-nos d’aquestes eternes excuses que un dia ens van impedir avançar cap als nostres somnis.
Doncs escolta, per això estic aquí. Perquè mai és tard per trencar aquesta barrera, i t’ho vull demostrar.
Seu i pren el cafè, perquè en un tres i no res veuràs que al cap i a la fi estem plens d’excuses que ens impedeixen avançar cap a un somni.
Et desmuntaré una a una les excuses més comuns per no iniciar el camí de l’emprenedoria i fer del teu somni una realitat (o, almenys, intentar-ho).
Comencem?
1. Sóc massa jove/gran per emprendre
A veure, fills meus. Com us ho dic suaument? No hi ha edat per emprendre.
Si la teva excusa és que ets massa jove per a això, deixa’m explicar-te que hi ha persones que han emprès fins i tot sent menors d’edat. I sí, els va sortir bé. Aquí en tens un exemple, la història d’en Maxi, que va emprendre un negoci online amb tan sols 14 anys.
Si en canvi la teva excusa és que ets massa gran… bé, doncs et diré que justament fa uns mesos vaig llegir al diari que un home de 90 ANYS (sí, has llegit bé: ¡90 anys!) va aconseguir graduar-se a la universitat a Itàlia l’estiu passat, en plena pandèmia. Així que no em diguis allò de “és que ja tinc 40 anys i una vida feta, arribo tard”. I un rave. Mai és massa tard per a ningú. Mai. I sinó, digues-li al nostre estimat Coronel Sanders, de KFC.
L’única diferència entre emprendre als 14 o als 62, és només una. La teva forma de fer-ho. En general, els joves tenen més entusiasme i energia, mentre que els adults gaudeixen de més experiència i probablement de més contactes. Tot té els seus pros i els seus contres. Però en tot cas, mai serem massa joves ni massa grans per emprendre.
Al final, tot és tenir la voluntat de fer-ho. Punt.
2. No tinc diners
Si alguna cosa caracteritza als emprenedors, és l’art de fer més amb menys. Si ja d’entrada et falta aquesta capacitat, directament ni ho intentis. No tens esperit emprenedor.
Els emprenedors ens les enginyem totes i fem malabarismes per poder arribar a tot, sense un duro. Si no comptes amb prou diners per iniciar el teu negoci, simplement, canvia el plantejament. Baixa un esglaó les teves expectatives. Ja vindrà el moment de pujar el següent. No sempre és possible controlar el que es té, però si que pots prendre les teves decisions en funció d’allò amb el que comptes.
Si tinguéssim molts diners, de fet, crec sincerament que en lloc d’emprendre ens dedicaríem a invertir. Menor risc, més benefici.
Així que mentalitza’t. La major part dels emprenedors ha començat sense un duro (si, és aquella famosa imatge dels garatges americans i les seves start up).
El més sensat és començar amb el just i provar. Provar per millorar i créixer. Potser amb poc, sí. Però comença.
3. No tinc els coneixements suficients
Ningú neix ensenyat, i cap emprenedor sabia el que necessitava saber per al seu projecte. Per posar-te un exemple proper… jo mateixa. No és que no sabés res de coaching (perquè òbviament m’he hagut de formar, i segueixo fent-ho), és que no en tenia ni idea de moltes altres coses: dissenyar una pàgina web, fer una campanya d’email marketing, programar sistemes de pagament, que si SEO, que si allò altre… Vaja, que no és que naixés amb el do de saber-ho tot. Vaig haver d’aprendre-ho (i segueixo fent-ho cada dia, al tanto). I per això només cal una cosa: ganes (Oh! Sorpresa).
Sent sincers… pots estar preparant-te tota una vida a l’escola, la universitat, acadèmies privades… i no saber res de la vida pràctica i encara menys del món digital i els negocis.
Evidentment hauràs d’invertir un cert temps (i potser una mica de diners) a aprendre el que et sigui necessari (a tu) per iniciar el teu camí. No es pot emprendre d’un dia per l’altre només per haver tingut una idea genial. Però això no vol dir que no puguis fer-ho, perquè tothom és capaç d’aprendre. El que sigui. Repeteixo: el que sigui. Sí. És només qüestió de voluntat (bé, i organització. Saber prioritzar tasques també és fonamental).
Bé, que això. Que ni se’t passi pel cap fer servir aquesta excusa. Pots fotre-li hores amb tutorials de youtube, llegir llibres de la biblioteca, contactar amb altres professionals del teu sector i buscar col·laboracions i mentorings… però en tot cas, es pot APRENDRE. I d’això es tracta, al final. De créixer. Així que mou-te. Busca el que necessitis. Però no diguis que “no tens els coneixements suficients per emprendre”, perquè és mentida. Potser no els tens ara, en aquest precís instant, però pots desenvolupar-los.
4. No sé per on començar
Doncs escolta, espavila. La caminada serà llarga, però es comença amb la primera passa. I si de veritat no saps què fer, demana ajuda. Hi ha un munt de hubs i suports a l’emprenedoria en moltes ciutats del nostre país. Parla amb ells i que t’assessorin (a mi em va anar de perles el suport i l’orientació de Barcelona Activa en el meu primer projecte emprenedor!).
No oblidis, per cert, que si et ve de gust pots escriure’m i comentar-me el teu projecte o el teu somni, perquè a banda de coaching personal també realitzo coaching per a emprenedors. Jo també et puc acompanyar en aquest ardu camí si creus que ho necessites. I és més, estaré encantada de fer-ho! Al final, jo també he passat per tot això i t’entenc perfectament…
És normal estar ple de temors, però… creus que hi ha algun emprenedor en aquest món que no hagi sentit en pròpia pell aquesta por i milers d’inseguretats a l’emprendre? I tant. La diferència és que no s’han deixat vèncer per aquestes emocions i han fet un pas endavant.
5. No és el moment
Sí, ja. Ja me n’he adonat. Hem viscut una crisi econòmica d’allò més brutal i ara estem en plena pandèmia mundial. Hem fet Bingo, amb totes les seves lletres. Però et diré una cosa… si no és que realment vols llançar-te a la piscina, mai serà el moment adequat per a tu. I és que no existeix el moment adequat si el que hi ha són només excuses, com aquesta.
Les crisis són oportunitats. No t’ho havien dit mai? Doncs t’ho dic jo. Són les empreses que ja estan en funcionament les que pateixen més el cop, en realitat. El teu projecte el comences de zero. I, si comences avui mateix, pots dissenyar el teu projecte en funció de la realitat actual. Així, com ho llegeixes. És un avantatge enorme, oi? Doncs au, posat’-hi.
6. No tinc temps
Sembla que ningú té temps per fer coses noves. Ves per on quina casualitat. Però… tots tenim el mateix temps disponible, oi? El problema, llavors, no és no tenir temps sinó com l’ocupes.
Tot és qüestió de prioritats, a la vida. El dia té 24 hores. Qui de veritat vol fer alguna cosa, troba el temps per fer-la. La resta són només excuses barates (i no parlo només d’emprendre eh… també val, entre molts altres exemples, per quan voldríem fer esport però “no tenim temps”).
Sempre hi ha activitats que podem reduir per fer altres coses. No et dic jo que dormis menys, perquè el dormir és sagrat. Però si, per exemple, les hores que passes davant la TV o a les xarxes socials (i no miro ningú…!).
Durant els caps de setmana, les vacances, o fins i tot entre setmana, se’m fa molt difícil pensar que no siguis capaç de trobar almenys una o dues hores per dedicar-te a tu mateix i al projecte personal que voldries emprendre.
7. Emprendre ocupa massa temps i tinc altres prioritats (com la família)
No vols emprendre perquè no vols ser com aquestes persones que es passen el dia treballant i no tenen temps per als seus. Ho entenc, ho comparteixo i ho defenso. Però pots emprendre perfectament sense que això suposi renunciar a tenir una vida familiar plena.
És cert que al principi segurament hauràs de dedicar-hi més hores. És normal… quan comences tot és complicat. Però amb el temps les tasques que trigaves 3 hores a fer les realitzaràs amb 1 hora i mitja. Creu-me, t’ho dic per experiència. Al final, acabes automatitzant-ho tot (o fins i tot, si et va molt i molt bé, delegant en altres!).
I escolta, si veus que no, sempre ets a temps de tancar la persiana i a una altra cosa. Qui ha dit que no es pot fer? Ja veus tu quin problema.
8. Tinc por de fracassar
Si jo t’expliqués…
Fracassar et pot fer sentir malament. És evident, a ningú li agrada que les coses vagin malament. Però generalment aquesta sensació es dóna més aviat per la por a què diran els altres si falles. “Ja t’ho vaig dir”, “has perdut el temps”, bla bla bla. Si, bé. Però almenys tu ho has intentat.
No hauria d’importar-te gaire perquè, al final, els mateixos que t’assenyalen com a fracassat/da són els mateixos que no s’atrevirien a fer ni la meitat de la meitat del que has fet tu.
Això si, també són els mateixos que si et surt bé… diran que t’havien donat suport des del primer moment i sabien perfectament que ho aconseguiries. Ves per on.
Així que… que t’importi ben poc, perquè ja veus que tot és relatiu. No és tant el que pensin els altres, sinó l’actitud amb la qual puguis afrontar les coses tu mateix.
A més a més, un fracàs no es pot considerar mai com a tal, perquè sempre en treus alguna cosa positiva. Sempre. Creu-me.
9. Hi ha massa competència
Potser tens la sensació que “el mercat on a mi m’agradaria treballar està a petar. Arribo tard, ja està tot fet”. És una de les excuses més barates. Perdó per dir-ho així, sense més.
D’acord, si. Però si tens competència… vol dir que hi ha mercat, oi? Això és bon senyal, no? Doncs aprofita-ho!
La competència al cap i a la fi és bona. I no només perquè saps perfectament que el teu producte o servei interessarà a molta gent sense haver de fer experiments estranys previs, sinó perquè al cap i a la fi tot es resumeix en un “observa i millora”.
A veure, quantes vegades has anat a una botiga, un supermercat, un restaurant… i has pensat “això falla, jo ho faria així”? Doncs aquí ho tens. D’això es tracta. De millorar el que ja existeix.
No cal ser un Steve Jobs i revolucionar el mercat constantment amb alguna cosa nova. Del que existeix, també se’n pot viure. I si tens competència, què? Doncs fes-la servir per millorar el teu producte o servei!
Al llarg de la teva vida fracassaràs, cauràs, ficaràs la pota… i què? Ja n’aprendràs. Que no et serveixi d’excusa el fet de no intentar-ho només perquè el mercat està ple de gent venent el mateix. Busca la teva diferència. Simplement això.
I ara que segur que ja t’he convençut… què? Ja tens llibreta i boli en mà per començar a posar fil a l’agulla?
Som-hi! A emprendre!
