D’acord, potser m’he passat una mica. Potser no són els discursos més inspiradors de la història. Però això sí, són els meus preferits i et prometo que no et deixaran indiferent.
No sé vosaltres, però jo sóc molt fan d’aquests discursos inspiradors. Aquells que només acabar-los de veure et posen les piles i et fan aixecar de la cadira aplaudint i cridant com un boig: “Som-hi!”. Qui em coneix bé, sap que sovint hi recorro.
M’agraden perquè et toquen l’ànima, et fan pensar, t’animen a sortir de la teva zona de confort i del camí marcat per la societat per buscar el teu propi sender. M’agraden perquè et fan reflexionar, qüestionar, somiar. Et fan sentir invencible. M’encanten aquests discursos perquè diuen veritats. Veritats que acostumem a passar per alt mentre el temps ens consumeix a un ritme frenètic i gairebé abusiu, sense adonar-nos-en.
I com que m’agraden tant, avui vull compartir amb vosaltres els meus preferits. Jo els anomeno “discursos de butxaca”, perquè caldria portar-los sempre a sobre.
Fot-li al play i prepara’t per prendre les regnes de la teva vida!
1. Com viure abans de morir (Steve Jobs)
Després del famosíssim “I have a dream” (tinc un somni) de Martin Luther King, crec que aquest és el discurs més reproduït del món. I no m’estranya. Tots coneixem el carisma i la increïble capacitat de comunicar que tenia aquest home.
Al seu discurs, Steve Jobs ens explica el seu recorregut de vida perquè entenguem com va arribar fins a l’èxit (ja us avanço que no ho va tenir gens fàcil). Jobs parla especialment de creure en el teu talent, en la teva passió, sense deixar que un sistema educatiu altament limitat et freni i que els obstacles de la vida et consumeixin.
Val molt la pena escoltar-lo.
2. Més enllà de la nostra pell (Jim Carrey)
Sempre amb l’humor sota el braç, en aquest discurs Jim Carrey deixa entreveure el seu costat més espiritual.
Carrey ens fa reflexionar sobre el que som, però també sobre el que podem ser més enllà de la nostra pell, del nostre cos. Ens parla de la por (que ens bloqueja sovint), i de la nostra gran capacitat de prendre decisions per forjar el nostre destí.
Sens dubte, no et pots perdre aquest gran discurs.
3. El món que deixem (Severn Suzuki)
Quan el canvi climàtic encara no estava en l’ordre del dia de les cimeres internacionals de forma recorrent, una nena de tot just 12 anys va donar una lliçó al món, deixant sense paraules als més alts mandataris de l’ONU (per dir-ho clar: no van saber on amagar-se al llarg del seu discurs).
Sovint oblidem que les paraules dels nostres infants contenen una saviesa única, una enorme sensatesa. Quan es tracta de construir un món millor, hauríem de tenir-los sempre presents.
4. A vosaltres, els joves (Pepe Mújica)
Mai a la meva vida he admirat tant un polític. Per a mi, Pepe Mújica és tot un exemple a seguir. La coherència en persona. Tant de bo arribi a la meva vellesa podent dir que he fet tan sols la meitat de coses meravelloses que aquest home ha fet pel seu país i la seva gent.
«La vida se t’escapa i se te’n va minut a minut… i no pots anar al supermercat a comprar vida!».
Si ets jove, aquest missatge és per a tu. No cal dir res més.
5. Els 3 pilars de la vida (Oprah Winfrey)
L’Oprah comença el seu discurs aclarint que podria dir-nos moltes coses, però que ens en dirà només tres. Vols saber quines són?
Et faré un spoiler. La primera d’elles és: pregunta’t a tu mateix “qui sóc”.
Et prometo que després d’escoltar aquest discurs et replantejaràs la teva vida i la filosofia amb la qual la contemplaves de lluny.
6. Les escoles maten la creativitat (Ken Robinson)
El títol ja ho diu tot. Ras i curt: “Les escoles maten la creativitat”. Una afirmació que ja de per si et pica la curiositat, oi?
Per què Ken Robinson hauria afirmat una cosa del gènere? Com poden les escoles, temples de l’aprenentatge i de l’educació, de la nostra construcció com a éssers socials, matar la creativitat?
T’asseguro que Robinson et farà reflexionar, i molt, sobre el sistema educatiu i la forma en què desenvolupem els nostres talents i passions.
7. El veritable feminisme (Emma Watson)
Caram, però com ha crescut l’Hermione Granger!
La majoria de nosaltres segurament pensa només en això quan comença a escoltar aquest discurs.
No obstant, a mesura que es desenvolupa, et va atrapant tant que al final només podràs dir: “quin tros de dona!”.
I és que, més enllà del que entenem tots pel terme “feminisme”, Emma Watson ens deixa ben clar que la igualtat de gènere no consisteix només en què homes i dones obtinguin el mateix sou per la mateixa feina…
8. ¡Això no s’acaba fins que jo no guanyi! (Les Brown)
Aquest discurs és un xut d’adrenalina. No només pel fet que t’enganxa des del minut 1 amb la seva increïble expressió corporal i el seu característic i potent to de veu, sinó perquè al final acabaràs cridant amb totes les teves forces: “Això no s’acaba fins que jo no guanyi!”
Us ho asseguro, si hi ha algú capaç de fer-vos creure en vosaltres mateixos, en els vostres somnis, aquest és Les Brown en menys de mitja hora.
