El síndrome de l’impostor. Què és i com gestionar-lo

Et boicoteges a tu mateix repetint-te constantment que no ets prou vàlid, malgrat els teus èxits? Sents constantment que no mereixes el que tens i que en qualsevol moment descobriran que ets un frau? Estàs convençut que les persones del teu voltant s’adonaran que no saps del que parles? T’aterra el fracàs? Llavors pot ser que pateixis el síndrome de l’impostor.

Tranquil, no ets l’únic.

Segons diversos científics, 7 de cada 10 persones l’han patit alguna vegada a la seva vida. És un fet més comú del que sembla, encara que la gran majoria de les persones no li ha posat nom.

Però què és la síndrome de l’impostor? Quines són les seves causes i les seves conseqüències? Com es pot gestionar?

Segueix llegint i t’ho explico tot…

 

Què és la síndrome de l’impostor?

La síndrome de l’impostor és un trastorn psicològic en el qual les persones que la pateixen són incapaces d’assimilar els seus èxits i la seva vàlua personal, malgrat els seus èxits demostrables. Això comporta una por permanent a ser descobert com “un mentider”, com un impostor.

És a dir, que tot i les constants proves de la seva competència, aquestes persones estan convençudes que són un frau i no mereixen els èxits aconseguits. Els propis èxits es rebutgen com si es tractés d’un cop de sort o una coincidència, encara que els altres els indiquin el contrari. Pot mostrar-se tant en els àmbits acadèmic, laboral, social i interpersonal, així com familiar.

Posem un exemple:

Segur que tots coneixem la típica persona que cada vegada que feia un examen important tenia una por terrible a susprendre i els deia als altres “m’ha anat fatal, aquest cop no aprobo”, però al final era la que sempre treia el 9 o fins i tot el 10, oi? Doncs aquí una persona que pateix la síndrome de l’impostor. Aquestes persones no reconeixen en si mateixes la capacitat que tenen per superar aquestes proves, malgrat els seus èxits anteriors i l’haver demostrat centenars de vegades que eren perfectament capaces d’aprovar un examen, i a més a més amb nota.

Un altre exemple molt comú, en l’àmbit laboral:

Una persona que, tot i demostrar constantment la seva capacitat, està completament segura que no mereix l’èxit aconseguit i pateix tal inseguretat que és incapaç de prendre decisions o iniciativa sense consultar-ho als altres (perquè és clar, tothom sabrà molt millor del que es parla que ella mateixa).

Característiques de la síndrome de l’impostor

Com sé que pateixo la síndrome de l’impostor? Hi ha diversos símptomes que poden indicar-te que a hores d’ara pateixes aquesta síndrome. Pren nota:

• Creença de no merèixer els propis èxits: o el que és el mateix, considerar que els teus propis èxits són deguts a la sort i no al teu talent.
• Incredulitat en les pròpies capacitats: no tenir prou confiança en un mateix i en el que s’és capaç de fer.
• Por constant a ser descobert com un frau: per exemple, el sentir por a compartir la teva opinió amb els altres per creure que qualsevol d’ells pot jutjar-te i tractar-te de mentider i impostor.
• Expectatives de fracàs: quan malgrat habituals formes d’èxit a la teva vida encara tens por del fracàs.
• Ansietat, tristesa, depressió: quan sents que no estàs prou preparat per a alguna cosa o no tens la capacitat de realitzar qualsevol tasca com ho podrien fer els altres, generes en tu aquest malestar intern.
• Insatisfacció permanent: creu-me si et dic que, amb el temps, aquestes pors constants i el sentir-se inferior als altres et farà sentir infeliç, com si realment haguessis fracassat (repetim, malgrat els teus èxits).
• Dificultat per acceptar elogis: a una persona que pateix la síndrome de l’impostor li costarà molt acceptar els elogis. No t’equivoquis… una cosa és ser humil i una altra ben diferent és no ser capaç d’acceptar un bon comentari.
• Comparar-se constantment amb els altres: quan penses que els altres tenen més capacitat que tu per fer qualsevol cosa, encara que no sigui cert.

Causes de la síndrome de l’impostor

La síndrome de l’impostor pot ser causada per molts factors, però segurament els més comuns són els següents:

• Dinàmiques familiars durant la infància: segurament els ha succeït a moltes persones el fet de ser comparades amb algun dels seus germans quan eren petits, etiquetant algun d’ells com “l’intel·ligent” i a tu, per exemple, com “el simpàtic” (o “l’ovella negra de la família”). També pot donar-se quan tens molta pressió per treure bones notes o pares molt exitosos.
• Estereotips sexuals: cal dir que, curiosament, aquesta síndrome afecta especialment a les dones. Segons els experts, segurament sigui pel fet de no tenir suficients referents femenins al capdamunt de molts àmbits (o no almenys tants com puguin tenir els homes) o fins i tot la manca d’expectatives que té la societat sobre la dona.
• Diferències salarials: la realitat de la dona al món professional és també causa d’aquesta síndrome. El fet de guanyar menys diners per fer la mateixa feina que un home, sovint fa que moltes dones es plantegin la seva vàlua personal i professional.
• Percepció d’èxit, fracàs i competència: les persones que pateixen aquesta síndrome acostumen a ser molt exigents amb si mateixes, altament perfeccionistes.
• Baixa autoestima i falta de seguretat personal: generalment, inseguretat per anteriors experiències viscudes.

Conseqüències

El reconeixement i l’èxit mai arriben a produir satisfacció, portant un sentiment de malestar constant. A més a més, pot ser que integris a la teva vida els següents hàbits (gens bons per a la teva salut mental):

• Por a ser descobert públicament com a impostor: és a dir, a causar mala imatge als altres perquè no ets prou bo i intel·ligent com per agradar al teu entorn.
• Sentiment de culpabilitat: les persones que pateixen aquesta síndrome tenen tal grau d’inseguretat, que fins i tot tenen la creença integrada d’haver enganyat als altres, de ser un frau (per exemple, algú que vengui els seus serveis o productes però senti que no són prou bons com per triomfar, i senti certa responsabilitat i culpabilitat per haver-los fins i tot venut a algú, sentint fins i tot por a desemmascarat com a “impostor” per part del seu client).
• Ansietat i patiment constant: com ja hem dit anteriorment, l’estar patint constantment per la inseguretat que provoca aquest síndrome, provoca en tu un malestar general.
• Incapacitat per gaudir el que s’ha aconseguit: acostuma a passar que la persona que no reconeix els propis èxits no és capaç de gaudir de l’ocasió com es mereix i sovint els treu importància, menyspreant-los i deixant de celebrar-los com a tals.
• Sensació que tot es pot fer millor: o, el que és el mateix, de no haver-se esforçat prou.

Com gestionar-ho

Malgrat les nostres creences limitants (de les quals ja vam parlar en un post anterior i que pots llegir aquí si et ve de gust), és possible controlar aquests sentiments negatius.

Vèncer la síndrome de l’impostor requereix que t’acceptis a tu mateix tal i com ets, amb les teves virtuts i els teus defectes. Tingues molt clar que no has d’aconseguir la perfecció per merèixer l’èxit que has aconseguit i els elogis que has rebut a la teva vida.

Per això, reconèixer els pensaments que ens porten a sentir inseguretat, qüestionar la seva fonamentació i anar modificant poc a poc aquests pensaments negatius per altres creences ens ajudarà a construir una autoestima més forta.

Per tant, et recomano:

• Reconeix i plasma per escrit els teus sentiments d’”impostor” quan sorgeixin: Això t’ajudarà a trencar el cicle de pensaments negatius. Sol passar que quan som capaços d’identificar-los i els escrivim, veiem aquests pensaments des d’una altra perspectiva i podem abstreure’ns d’ells per prendre acció i modificar aquests pensaments negatius per creences positives noves.
• Fes una llista de les teves fortaleses: portar un registre dels teus èxits és una bona forma de recordar-te que NO ets un frau o un farsant. Quan et sentis ansiós i malament amb tu mateix, revisa aquesta llista.
• No ajornis: deixar les coses per després només empitjorarà els teus sentiments d’ineptitud. Afronta els problemes directament i elimina els punts de la llista de pendents. Primer aborda les tasques difícils perquè, una vegada que les acabis, tinguis una sensació d’èxit i fortalesa.
• Recolza’t en els altres: no hi ha cap raó per tenir vergonya a l’hora de demanar ajuda o d’admetre que no tens sempre totes les respostes. Quan sentis dificultats per aconseguir les teves metes busca un suport, ja sigui d’algú del teu entorn en qui confiïs o d’un professional.
• Centra’t en els teus objectius: redirecciona la teva energia i atenció cap als teus propers objectius i cap allò que és necessari per assolir-los. Aprèn a reconèixer quan estàs fent comparacions tòxiques amb els altres (i injustes amb tu mateix) i procura distreure’t d’aquests pensaments negatius que no aporten res.
• Reconeix i celebra els teus èxits: recorda que no has arribat tan lluny per sort, sinó perquè vas treballar per a això, per la qual cosa mereixes l’èxit que has obtingut. És saludable recordar això de tant en tant. Reflexiona sobre el camí recorregut i sobre els teus èxits (recordeu-vos dels projectes exitosos i el feedback positiu rebut per part de persones que valoreu. Res d’això va ser per casualitat).
• Accepta els compliments amb naturalitat: a tothom li agrada que li llancin floretes. O no? Doncs això. No passa res per rebre un bon comentari d’algú sobre alguna tasca realitzada o un assoliment personal. Accepta aquests comentaris amb humilitat, és clar, però com una cosa natural. Recorda que al cap i a la fi no tens perquè sentir-te incòmode amb algú que sembla apreciar el que fas.

En definitiva: ningú és perfecte. Tots tenim fortaleses i tots tenim aspectes sobre els quals treballar i millorar. Sens dubte. Però en lloc de centrar-nos en els defectes, aprofitem les nostres fortaleses.