Decisions complicades. Com prendre-les

La vida està feta de decisions, de moments en els quals un juga les seves cartes i tria el seu propi camí.

Prenem decisions constantment. Cada dia de les nostres vides.

Algunes d’elles les prenem fins i tot sense adonar-te’n. Obrim la nevera i ens preguntem: “i ara, quines postres agafo? Aquest mateix, va”. I sense adonar-nos-en ja hem pres una decisió.

Però a vegades a la vida se’t plantegen dilemes més complexos, opcions més espinoses que unes simples postres. Opcions que fan que ens sentim bloquejats i ens generen certa ansietat.

És com quan ens trobem davant dels nassos un embolic de fils de llana. Moltes vegades un es desespera, oi?. Però al final, hi poses paciència… observes, penses, desenredes poc a poc i… reconstrueixes (o construeixes alguna cosa nova).

El mateix passa amb la vida. Només que ens angoixem bastant més que amb un fil de llana o un parell de cables entrellaçats, i ens oblidem del que ve després: respirar, observar i valorar, construir…

Per això avui m’agradaria parlar precisament d’això, d’aquestes decisions complicades i importants a la vida: com podem prendre una decisió difícil i important per a nosaltres? Què és el que ens impedeix pensar amb claredat? Com sabem que prenem la decisió correcta?

Avui intentaré aclarir aquests dubtes. I encara que no és tasca fàcil… espero que us serveixi d’ajuda!

Què és la presa de decisions?

Cada dia ens trobem davant de situacions en què hem d’optar per alguna cosa, i aquesta situació no sempre resulta ser simple. De fet, es tracta d’un dels processos més difícils als quals s’enfronta l’ésser humà, especialment quan entren en joc emocions, porscreences limitants

La presa de decisions és un procés que travessen les persones quan busquen resoldre conflictes que es presenten en el seu dia a dia. És a dir, quan han de triar entre diferents opcions entre les quals cal trobar la millor solució possible.

No totes les persones responen de la mateixa manera a una situació problemàtica, a causa de diversos factors: la seva personalitat, el seu grau de maduresa, l’etapa de la vida en la que es trobi…

Tipus de decisions

El procés de presa de decisions pot ser:

  • Racional: Té lloc quan s’analitzen les possibles alternatives utilitzant majoritàriament el pensament racional, és a dir, basant-se en fets comprovables..
  • Intuïtiu: Es dóna quan una persona té en compte l’espontaneïtat i la seva pròpia experiència per escollir específicament una de les opcions que es presenten al seu camí, en lloc d’altres.
  • Personal: Es classifica d’aquesta manera quan algú pren una decisió dins el seu àmbit privat.
  • De rutina: Succeeix quan una persona o un grup de persones realitzen de forma gairebé automàtica una acció davant d’una mateixa situació periòdica, sense realitzar una anàlisi en profunditat i descartant altres opcions que poden ser també vàlides, només per costum.
  • De grup: Té lloc quan es realitza en conjunt i, per tant, el que preval és el consens, prenent l’alternativa que genera més afecció.
  • Individual: Es dóna quan una persona pren una decisió de manera autònoma, dins d’un context global, com ara una empresa.
  • Organitzacional: S’anomena així quan el procés el realitzen diverses persones que formen part d’una mateixa organització, per prendre una decisió que repercuteixi en el futur de la institució.
  • D’emergència: Es realitza quan es fa front a una situació excepcional, i pot prendre’s de forma individual o col·lectiva, segons les persones implicades en la mateixa situació.

Què dificulta prendre una decisió?

A vegades poden existir certes barreres mentals o dificultats per a la presa de decisions. La llista podria ser ben llarga, per això anomenaré les que personalment considero més comuns:

  • Baixa autoestima i mala gestió de les emocions: La manera en que ens veiem a nosaltres mateixos és fonamental per a projectar-nos com a persones vàlides i competents a l’hora de prendre decisions. A més a més, la capacitat de gestionar les teves emocions de forma adequada és una habilitat que et permetrà valorar d’una manera més sincera i fluïda les alternatives i les conseqüències de la teva elecció. Si per contra no es disposa d’una autoestima sana i una certa fortalesa pel que fa a la gestió de les emocions, sempre serà més complicat prendre qualsevol decisió.
  • Por: Sovint apareix en nosaltres la por a equivocar-se, la por al rebuig o a la posada en qüestió del teu entorn. Són incomptables les vegades que les nostres decisions depenen en certa manera de les nostres pors (i segurament no en som prou conscients).
  • Generalització: Té lloc quan l’ombra d’altres experiències anteriors fa que es pressuposi erròniament, anticipant precipitadament una decisió. Per exemple, quan saps d’algú que s’ha vist involucrat en la mateixa situació i allò que ha decidit li ha proporcionat un resultat desitjable. El més probable és acabar generalitzant els fets i prenent la mateixa decisió que algú altre per creure que s’obtindrà el mateix resultat.
  • Autoritat externa: Succeeix quan se segueix cegament el que plantegen persones properes a tu i per les quals sents molta estima, sense tenir en compte els propis desitjos.
  • Dissonància cognitiva: Té lloc quan es presenta una incoherència entre les nostres creences i la nostra conducta. És a dir, quan es pensa d’una manera però s’acaba actuant d’una altra pel motiu que sigui (no ferir a algú, obtenir l’acceptació d’un grup social, etc.).
  • Rutina: Quan algú està tan immers en les seves rutines i costums diaris, es fàcil que es cometin sempre els mateixos errors, ja que sovint se segueix mantenint la mateixa posició sobre un tema, rebutjant noves formes de fer i de pensar.

Procés de presa de decisions

A l’hora d’afrontar una situació complicada és important que tinguem en compte els següents passos:

  • Definir el problema: Es tracta d’aturar-te a observar i analitzar detingudament la situació a la qual fas front.
  • Identificar les alternatives: Un cop tinguis clar en quina situació et trobes, comença a pensar en totes les alternatives i opcions de les que disposes. Si et serveix d’alguna cosa, pren un full de paper en blanc i realitza un exercici tan simple com una pluja d’idees.
  • Preveure els resultats: Per a cadascuna de les opcions que s’hagin escrit a la llista anterior, cal després reflexionar sobre les conseqüències que podrien tenir i els possibles resultats de cada alternativa.
  • Triar una opció: Quan s’hagi posat tot sobre la balança, arribarà el moment de decidir per on tirar, quin camí prendre.
  • Avaluació: Hi ha persones que finalitzen el seu procés de presa de decisions un cop han escollit una opció. No obstant això, altres persones opten per seguir donant-hi voltes i es paren a analitzar els avantatges i els desavantatges de la decisió presa al cap d’un temps. Pots pensar que és inútil pensar-hi una vegada t’has decidit per una opció i que no t’aporta res seguir reflexionant-hi, però la veritat és que aquest procés sempre t’aportarà un aprenentatge i t’ajudarà a prendre futures decisions amb més seguretat.

Com puc prendre una decisió difícil?

Les decisions difícils són aquelles decisions que tenen el poder de canviar el rumb de la nostra vida. Aquelles decisions que de cop i volta hem de prendre amb un nus a la gola. Decisions que considerem vitals. Són decisions que envaeixen les nostres vides de tant en tant i on ens trenquem el cap sovint per intentar trobar la millor sortida possible.

Decisions com, per exemple, què és el que estudiarem (o si ho farem, de fet, en lloc de començar a treballar des de ben joves), amb qui volem compartir les nostres vides si és que volem fer-ho amb algú, si volem tenir fills o per contra preferim no tenir-ne, etc.

En tot cas, m’agradaria deixar clar que en un procés de presa de decisions no hi ha mai una opció que sigui millor que una altra. Cadascuna de les nostres opcions té avantatges i desavantatges.

Per exemple, quan una persona té la possibilitat de decidir entre quedar-se a viure i treballar al lloc on s’ha criat o, per contra, viure l’experiència de fer-ho a l’estranger. Les dues opcions són plenament vàlides. Totes dues tindran aspectes que ens semblaran positius i coses que no ho seran tant. Això no vol dir que una de les opcions sigui més encertada que l’altra.

El que fa que una decisió sigui encertada o no, no és que una de les opcions sigui més correcta que l’altra, sinó el fet de tenir clares les nostres prioritats des del moment vital en què ens trobem.

Per aquest motiu, has de tenir molt clars els valors en què sustentes la teva vida.Aquells valors que per a tu són imprescindibles al món. Per tant, abans de res, hauràs de preguntar-te: què és el que dóna sentit a la teva vida? amb quins pensaments o sentiments et sents identificat? què és allò que et fa sentir bé amb tu mateix i amb el teu entorn?

Per això hi ha un mètode infal·lible. Prestar-te atenció. Seure amb tu mateix i conèixer-te millor. Envoltar-te de silenci i reflexionar. Sembla una tonteria, però és molt real. Permet-te un temps per a tu mateix i qüestiona’t com et sents i què és el que vols a la vida.

De tota manera, un consell…  

La majoria de les males decisions que prenem a la nostra vida es deuen a dues causes: la por a l’immediat (és a dir, por a fer alguna cosa per les conseqüències que tindrà en aquest precís instant o a curt termini), o bé perquè no som capaços de mantenir una mirada distant, més enllà d’uns pocs dies o mesos.

Per a això hi ha un exercici que jo considero molt útil. Un exercici que t’ajuda a prendre perspectiva, a viure la teva situació des d’un altre enfocament, potser des d’un punt de vista més fredament realista. Jo l’anomeno “La regla del 10“. Per realitzar-lo, només has de respondre a aquestes 3 preguntes:

  • Quines són les conseqüències de la meva decisió d’aquí a 10 minuts?
  • I d’aquí a 10 mesos?
  • I d’aquí a 10 anys?

Amb la regla del 10 ens obliguem a pensar a mig i llarg termini. Potser la decisió ens faci por per les conseqüències que tindrà a curt termini, però si hi dones voltes serà molt beneficiosa d’aquí a 10 mesos o 10 anys, i per tant seràs capaç de veure si valdrà la pena prendre-la o no.

No hi perds res per fer aquest petit exercici, tot i que al cap i a la fi el més assenyat és deixar-se guiar pel que un sent… pels teus valors i les teves prioritats.

Sovint és simplement una cosa que té a veure amb el teu cantó més emocional i no tan racional, amb la teva forma de sentir i de viure. O el que és el mateix… amb el decidir des del cor, i no tant des del cap.

Facebook
Twitter
LinkedIn

Ahora es el momento de dar el primer paso ¿Con ganas de empezar?

Pellentesque id nibh tortor id aliquet lectus proin nibh nisl.
Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Configurar y más información
Privacidad